Embedded Files
Des del Neolític existeixen indicis de molins per produir la mòlta del gra. Aquests molins rudimentaris de mà del neolític es van transformant al llarg de la història en màquines per a la mòlta, primer amb l'ús d'animals o esclaus, i que més endavant es transformen amb sistemes més avançats com els molins d'aigua a pressió. Aquests molins es van estendre a través de la zona mediterrània molt més eficient que els molins de roda vertical abundants en Europa.
El molí hidràulic utilitza l’aigua d'un cabal controlat i regulat com a força motriu per a accionar una roda hidràulica horitzontal o vertical i transformar el gra en farina per mitjà d'unes moles de pedra. La més típica del molí d’aigua valencià la de la roda horitzontal o rodet.
L'interior del molí hidràulic consta de dos nivells d’ús amb sales diferenciades. Una superior per a la molta on es troba la mola i és anomenada com la sala de moles, i una altra a sota anomenada sala carcau o carcabà on es troba el mecanisme del molí i la roda motriu que impulsava les moles.
Per a l'arribada de l'aigua a la part interior és fonamental que la part exterior tinga un assut per a elevar el nivell de l'aigua obtinguda del riu, les séquies que condueixen l'aigua cap a la bassa on s'emmagatzemarà la suficient quantitat d'aigua per a tindre la força necessària per a moure les rodes per mitjà del pou o rampa que portarà l'aigua al carcau
Molins d'Aín
Molins d'Aín
Al barranc de la Caritat trobem les restes dels Molins Hidràulics de Farina del terme d'Aín. El topónim d'Aín ve de l'àrab i significa font, per tant, vinculat directament amb l'aigua.
El sistema hidràulic d'Aín prové de la font de la Caritat amb un cabal d'aigua al llarg de tot l'any. Aquest cabal és captat mitjançant una séquia que el condueix a la primera bassa cap al carcavó del primer moli, el molí de Dalt o de Guinza. L'aigua és derivada mitjançant un senzill assut cap a dues séquies que portaran aigua cap a la resta de molins i per a l'ús agrari.
En el sistema d'Ain han estat localitzades les restes de quatre molins, dels quals podem trobar encara en bon estat el Molí de L'Arquet, el Molí de Dalt (de Guintza o d'Enrique) i el Molinet.
El molí de l’Arquet, fent referència a l’aqüeducte que es troba només arribar al molí, va ser construït en el s. XVII.
El molí de dalt o de Guinza ha estat en funcionament des del s. XVIII fins al XX. La bassa que es troba al darrere servei per a reg i per a donar-li la força motriu al molí.
El molí del Duc o el Molinet va ser propietat del duc de Medinaceli. Aquest molí té una estructura pròpia per acumular aigua i aconseguir la pressió necessària per al seu funcionament.
El riu Llucena
El riu Llucena
Al riu de Llucena es troba un conjunt de molins situats de manera estratègica per a aprofitar-se del curs de l'aigua.
Tenim com a molins representatius d'aquest riu els següents:
Molí de l'Assut, es va construir al s. XIX i va pertànyer a Dolors i Àngels "Les Lisondes", també propietàries del molí Les Fleixes.
Molí d'El Ros, aquest molí que vivia la família de Festiva es servia l'aigua que venia del pla de les Saleres.
Molí de Tonero i de Franquet, el de Tonero es molia blat per a farina i el de Franquet panís i llegums per a pinso per als animals.
Molí del Pont i La Molineta, les moles del molí de la Molineta funcionaven amb l'aigua del desguàs del molí del Pont, aquest últim en funcionament des de l'època medieval.
El barranc dels Molins (Ares del Maestrat)
El barranc dels Molins (Ares del Maestrat)
Els molins d'Ares està format per cinc molins fariners, tres de cub i dos de rampa, amb les seues basses respectives. La captació d’aigua necessària per moure’ls es feia aprofitant les aigües corrents del barranc que provenen de la font dels Regatxols.
A partir d’un molí islàmic abans del segle XIII es configurà l’actual complex molinar. En el segle XIV es fa referència al molí de Dalt i un altre que es troba destruït. Al XVIII es va construir el molí de la Bassa, el Molinet, el de la Roca i el molí del Sol de la Costa.
La limitació de recursos hídrics explica la concentració tan compacta del sistema hidràulic construït.
L’aigua, derivada a una séquia llarga, la conduïa a la bassa del següent molí, i així successivament.
El riu del Molinell (Culla)
El riu del Molinell (Culla)
Està format per un conjunt de sis casals de molins, un de cup vertical i cinc de rampa, al llarg del barranc o riu del Molinell. D'aquests sis molins cinc pertànyen a Culla i l'altre a la torre d'en Besora.
A partir d’un molí andalusí de Toni anterior al segle XIII es configurà l’actual complex molinar on podem trobar el molí de Montesa, el més antic de tots, el de Jaume Giner (molí de Tòfol), el molí d’Amunt i a la segona meitat del segle XVIII es construïren tres molins més: el Molinet, el de Teresa i el de la Torre d’en Besora.
A més de les seves funcions de molí, aquestes construccions també formava part de la casa del moliner i també dels corrals entre altres estances.
L’estructura hidràulica d’aquest conjunt consisteix en una concatenació d’assuts que recullen l’aigua del barranc que és conduïda per séquies de terra a les basses dels molins.
La rambla d'Artana
La rambla d'Artana
Els molins hidràulics d'Artana es troben aprofitant els pendents naturals i el barranc de Castro. L'aigua que feren servir aquests molins prové de la font de Santa Cristina mitjançant un assut. Actualment, es troben en ruïnes i no hi ha consens de la quantitat de molins que hi ha a la rambla d'Artana, sembla que els tres més prop del castell són fariners i els altres són d'oli.
El molí de Dalt és el primer del circuit i es troba prou conservat. Té la bassa irregular adossada al molí i l'aigua li entra al carcau pel costat dret.
El molí de Rebost amb una bassa trapezoidal i té dos cubs al mateix casal és l'únic amb aquestes característiques a la serra d'Espadà
El molí de Benicola es troba al barranc de Castro. Aquest molí és el més deteriorat dels tres i ha sigut el més afectat per les construccions tant de camins com de la carretera del voltant.
Page updated
Google Sites
Report abuse