Llacs de Plitvice

En aquesta ocasió viatjarem fins a Croàcia, a la regió muntanyenca de Lika, on està el Parc Nacional de Plitvice, Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Aquest parc és característic pels seus setze llacs i cascades, transitables en ocasions per passarel·les i vaixells.

El punt d’inici és l’entrada 1 (té dues entrades) del parc. Cal dir, primerament, que hi ha 8 rutes diferents (algunes inclouen trams en vaixell o inclús un bus llançadora). I cada ruta té una duració i una distància diferent. Per exemple, la més llarga són 18,3 km i la més curta 3,5 km.

Nosaltres vam optar per anar improvisant, ja que tots els camins estan interconnectats i pots estar recorrent una ruta i, en un moment concret, seguir i canviar a l’itinerari d’una altra. També vam utilitzar el servei de vaixell.

Ja només començar ens trobem amb la cascada principal, anomenada Gran Cascada, de 87 metres d’altura.

L’itinerari no té cap dificultat en cap moment. De vegades trobem trams amb escales, però totes els camins són fàcils de recórrer, bé sent de senda o bé de passarel·la.

Hi ha poca senyalització i la que hi ha ens indica si el recorregut inclou vaixell, bus llançadora o canvi de ruta. Són senderes que no tenen pèrdua, a més és constant veure gent, ja que és un lloc turístic molt visitat i es veu a gent tant amb roba esportiva de senderisme com amb texans i sabates.

Els llacs són la gran estrela del Parc. Hi ha dos zones: els llacs superiors (Proscansko, Ciginovac, Okrugljak, Batinovac, Big Lake, Vir, Galovac, Milino, Gradinsko Lake, Big burget i Kozjak) i els inferiors (MIlanovac, Gavanova, Kaluderovac i Novakovic Brod). Les vistes que ofereixen són espectaculars, amb una aigua cristal·lina en alguns punts.

Els faigs són els arbres més comuns de la flora del Parc. També predomina l’abet. En quant a la fauna, és freqüent veure pel parc cérvols, linxs, gripaus grocs. També cal mencionar espècies autòctones com el cranc de riu Astacus Astacus, que utilitza material calcari per a revestir la closca i “fer-se de pedra” o el Proteo, una salamandra que no té ulls ni pigmentació.

Per tornar, només cal seguir un dels dos camins de tornada o arribar fins al bus llançadora, que connecta les dues entrades al parc.

Quasi per finalitzar, dir que recomanem molt visitar els Llacs de Plitvice. L’entorn natural és fantàstic i és ideal si et trobes per aquesta part de Croàcia.

Per últim, cal destacar que, almenys en 2022, es paga entrada. Hi ha entrades d’un dia o de dos dies, són per franja horària i el preu varia segons si eres adult, estudiant o menor i són preus per a tindre en compte (la d’adult uns 40€ aproximadament en kunes croates).

Comencem la ruta, des del refugi Orús, en direcció al barranc de Llardaneta i quan el creuem, anem pel camí de Collado Eriste.

Aquest camí ens portarà a la Canal Fonda, primer tram del recorregut que requereix ja un alt nivell físic pel desnivell. A més, el camí no “està molt visible” (en hivern per la neu o en altres èpoques de calor perquè tot són roques). Cal fixar-se molt bé a l’hora de xafar per dos motius: per possibles pèrdues de l’equilibri i perquè s’intuix per on va la senda.

Quan aquest tram finalitza, arribarem a un punt magnífic: la Dent de Llardana, part de la serra de Llardana. Ací parem a descansar i agafar forces, mentre gaudim d’unes vistes fantàstiques.

En aquest punt, comencem l’ascens final al cim, a 300 metres, que s’inicia per la part dreta, coneguda com l’Esquena de Posets. Trobem molta pedra, però ací la senda es veu clara. No obstant, en els metres finals arribem al cresteig i novament hi ha punts delicats, que per a aquelles persones que pateixen de vertigen han d’anar amb molta cura.

Arribem al cim per fi i la sensació és de gran satisfacció, per l’esforç realitzat i perquè les vistes són privilegiades (es veuen els pics de l’Aneto i Maladeta), d’immensa bellesa. Descansem, gaudim del moment i enllestim la tornada al refugi.

La tornada es realitza pel mateix recorregut, pel que estaríem davant d’una ruta “circular”. Si la tornada és fa directa a l’aparcament, cal tindre en compte que són uns 8,6 km. Nosaltres ho vam fer així i vam trigar 4 hores i mitja anant a bon ritme.

Per concloure, dir que és tota una experiència que paga la pena, en un entorn preciós, però que requereix de preparació prèvia.